Pantalles sota control?
L’Ajuntament de Barcelona impulsa una guia per educar les famílies en l’ús de xarxes, aplis i internet
PALOMA ARENÓS |
Tenim les pantalles sota control? Les noves tecnologies
de la informació i l’ús de les xarxes socials sembla que viatgen a la
velocitat de la llum, ja que quan un pare decideix obrir un perfil al
Facebook per saber què fa el seu fill preadolescent, la criatura ja s’ha
canviat a Instagram. Per orientar les famílies en aquests canvis de
paradigma i en els nous canals de comunicació i oci, la regidoria
d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la
Guia d’Educació Digital (http://w110.bcn.cat/Educacio/Continguts/Documents/BCN-IME_Guia-vdigital_ca.pdf).
Es tracta d’un document pràctic per formar pares i fills en l’ús de
xarxes, aplis, internet, telèfons intel·ligents i les TIC en general.
Oriol Torres és consultor en educació digital, ètica online
i estratègia de transformació i innovació digital per a empreses i
organitzacions, i és coconsultor i redactor d’aquesta guia. Quan se li
demana si els pares estan prou preparats per gestionar les xarxes i el
repte digital dels fills, respon amb una altra pregunta: “¿Algú ens n’ha
donat, de preparació?” I continua: “El que sí que ens donen són els
dispositius i la interconnexió permanent, i així s’asseguren que cada
any els renovem i en comprem de nous”. Torres opina: “En plena revolució
digital, ningú sap del cert cap on avancem, o si retrocedim. La visió
un pèl escèptica sobre les TIC és criminalitzada ràpidament, perquè és
antisistema i antisistèmica. No sóc neoludista, però entenc que el que
cal és fer una mica de contradiscurs, simplement per guanyar una mica de
terreny al corrent imperant que ens diu que sense tecnologia no podrem
viure”, reconeix.
Especialment en l’última dècada,
les TIC i les pantalles formen part de la persona des dels primers anys
de vida infantil fins que és un adolescent, com si sempre haguessin
sigut aquí. Els experts consultats recomanen que siguin els adults els
que els acompanyin quan juguen amb una tauleta ja de ben petits, quan
utilitzen internet per fer els deures, quan s’obren un perfil en una
xarxa social o quan diuen que volen tenir un mòbil amb internet de
tercera generació (3G).
El psicopedagog expert en noves tecnologies Miquel A. Torrico (@reOrienta) reconeix: “Tant els smartphones
com les tauletes són unes eines magnífiques per a l’aprenentatge,
sempre que les entenguem com un complement. No han de substituir el
paper ni les experiències vivencials i no entenc les escoles que per ser
modernes ho fan. És un error”. “Un altre tema -alerta- són els
continguts i com gestionar-los. Aquest és un nou repte dels pares d’avui
en dia. La tecnologia i les xarxes no s’han de prohibir, però sí que
aconsello als adolescents que no pengin a les xarxes res que no
explicarien a la seva vida real”.
Torrico alerta que
en el cas dels adolescents, les xarxes socials són “el mitjà idoni per
exposar-se i s’ha de tenir clar que tenen un efecte multiplicador que en
pocs segons arriba arreu”. Per tant, aconsella, els pares han de ser un
model de conducta també amb les TIC. “Se’ls han de transmetre uns
valors molt clars de respecte cap a un mateix i cap a l’altre, ja que
s’estan formant la personalitat i, alhora, estan exposats a molts
perills”.
Internet al mòbil?
A quina edat els adolescents han de tenir mòbil i, en concret, un smartphone?
“És una pregunta interessant perquè no té resposta i en té moltes
-assegura Torres-. L’Ajuntament de Barcelona ho resol amb una analogia
que trobo encertada: l’internet al mòbil és tan o tan poc arriscat com
sortir de nit o conduir. La dificultat no és aprendre’n sinó ser
conscient dels riscos potencials, que vol dir ser prou madur”.
Un altre dels perills a què s’enfronten els adolescents és el
ciberassetjament. Torres creu que s’ha de combatre amb “comunicació de
qualitat”. Anem sobrats de comunicació a pes, banal o supèrflua
-apunta-. Reivindico posar paraules als riscos i problemes, com a primer
pas per parlar-ne. És una bona recepta. No només per protegir els
fills, sinó també perquè s’impliquin per ajudar algú altre que estigui
patint”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario