Esclaves de la imatge als 12 anys
La hipersexualització precoç de les nenes fomenta una baixa autoestima i actituds de submissió
N. MARTÍNEZ / E. ESCRICHE Barcelona |
Tenen entre 12 i 15 anys. Comencen a utilitzar
maquillatge i a decantar-se per sabates amb una mica de taló. La roba
que escullen potencia una sensualitat que no els pertoca per la seva
edat. Són les princeses del segle XXI, que, pressionades pels cànons de
bellesa que bombardegen les noves tecnologies, s’han convertit en esclaves de la seva imatge. Els experts asseguren que aquest fenomen de les sexinenes
no és nou, però sí que ha esclatat en els últims dos anys i ha
arrossegat les edats més joves -sobretot entre el sexe femení- per culpa
de la proliferació de les xarxes socials i dels dispositius mòbils.
“Faciliten uns estereotips molt sexualitzats i, en el cas de les nenes,
hipersexualitzats”, denuncia la presidenta de l’Institut Català de les
Dones, Montserrat Gatell, coincidint amb el Dia Internacional de les
Dones.
Aquesta esclavitud té conseqüències. “Com a
societat ens preocupem excessivament per la imatge i això implica que
pesi massa el que els altres pensen”, alerta Milagros Sáinz, la
directora del grup d’investigació de gènere i tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC) de la UOC. Aquest fet, segons
argumenta, provoca que les nenes no tinguin un “desenvolupament
maduratiu” adequat a la seva edat i, de retruc, els pugui generar una
“falta d’acceptació d’elles mateixes”. Encara és més preocupant que el
còctel d’hipersexualització i de falta de maduresa es materialitzi en
les noves princeses en una falta d’“anàlisi crítica” que s’acaba
traduint en actituds submises, sobretot cap al sexe masculí. “Són uns
estereotips de gènere que perpetuen de manera flagrant les indústries
cinematogràfica, musical i literària”, lamenta la presidenta de
l’Institut Català de les Dones.
D’exemples n’hi ha molts: la novel·la i pel·lícula Crepuscle -en què la protagonista vol renunciar a ser humana per poder estar amb el noi que li agrada-; les cançons de reggaeton, en què es tracta la dona com una “esclava”, i l’èxit editorial i, ara cinematogràfic, Cinquanta ombres d’en Grey.
La investigadora Meritxell Esquirol, de la UOC, i Cristina Pujol, de la
UAB, han analitzat l’imaginari sexual femení que ven la trilogia
protagonitzada per Anastasia i Christian Grey i la conclusió és rotunda:
“Tot i que sembla que democratitza la representació de la dona, en
realitat fa referència a un ideal femení que consumeix sexe com qui
compra un objecte glamurós o sofisticat. L’alliberament sexual de la
dona que ven, doncs, és mentida”.
És difícil trobar estudis que xifrin com l’esclat de
les noves tecnologies i les xarxes socials ha influït en la
hipersexualització de les nenes. Sí que n’hi ha de les conseqüències. A
finals de gener el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va
publicar l’enquesta Percepció social de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut,feta
a 2.500 joves de tot l’Estat d’entre 15 i 29 anys, que mostrava que una
de cada tres noies considera inevitable o acceptable controlar els
horaris de la parella, impedir-li que vegi amics o familiars, i fins i
tot no permetre que treballi o estudiï. L’estudi també assenyala que la
població jove és més tolerant que la població en general cap a les
conductes de control. La secretària d’estat de Serveis Socials i
Igualtat, Susana Camarero, va expressar durant la presentació que estan
“especialment preocupats pels joves i la seva percepció de la violència
de gènere”, perquè veuen que les seves relacions afectives i socials
tenen comportaments “discriminatoris i inadmissibles, veritables senyals
incipients de violència”.
Els pares, els referents
Un altre estudi del Centre d’Investigacions del Reina Sofia xifra en
un 28% les adolescents espanyoles que han patit un control de la seva
parella, un 14% les que han tingut por, un 22% les que pateixen
situacions d’aïllament i un 23% les que asseguren que han sigut
insultades per les xarxes socials. A nivell català, l’Institut Català de
les Dones té previst fer aquest any una segona enquesta sobre la
violència masclista (la primera es va fer fa cinc anys), en què
incorporarà el ciberassetjament. “Ens donarà una fotografia de com
estem”, concreta la presidenta de l’organisme. De moment, per minimitzar
aquest impacte, la institució té en marxa un programa de
sensibilització i prevenció de relacions abusives entre adolescents i
joves a partir dels 10 anys. Té tres línies de treball: els adolescents,
els docents i les famílies a través de les associacions de pares i
mares d’alumnes. “Aquest és el sector al qual ens costa més arribar”,
reconeix la presidenta.
Però quin és el paper que han de fer els pares per
evitar la hipersexualització de les seves filles? “Continuen sent el
pilar principal tant pel que expliquen com també pel que callen”,
puntualitza Elena Crespi, sexòloga i autora del llibre Parlem de sexe a casa.
La clau, segons matisa, és ensenyar tant als nens com a les nenes que
el cos és seu i, alhora, posar les bases perquè en el moment que vulguin
compartir-lo amb algú sàpiguen amb qui ho han de fer. “El problema és
que ara se’ls dóna informació amb 15 i 16 anys quan, en molts casos, ja
l’estan compartint, però potser no amb qui realment volen”, denuncia. En
la mateixa sintonia, el pedagog Jaume Funes alerta que la “falta de
formació” és la responsable de l’actitud de submissió de moltes de les
adolescents. “S’ha d’ajudar a fer que tinguin idees pròpies, que es
qüestionin aspectes de la seva vida”, insisteix. El camí dels pares
comença, segons els experts, per trencar els “micromasclismes” que
encara s’imposen i per ajudar els seus fills a gestionar la pluja
d’informació que reben de les xarxes socials i les noves tecnologies.
“Com més eduquem els adolescents en habilitats i naturalitzem a nivell
educatiu la sexualitat, més bé els anirà. S’ha de tenir en compte, però,
que res és garantia d’èxit”, conclou Crespi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario