Farem maletes. Marxar fora per estudiar
Cada cop són més els alumnes que opten per fer la carrera lluny de
Catalunya i fins i tot hi ha centres amb una llarga tradició a promoure
la mobilitat dels seus estudiants
XAVIER TEDÓ |
Parlant la gent s’entén. Aquesta és la filosofia de
l’Eva Vila, que des de ben petita ha tingut clar que volia ser
diplomàtica perquè “no es repeteixin alguns dels capítols més tristos de
la història de la humanitat”. Ara, amb 17 anys i cursant segon de
batxillerat, té a tocar aquest somni. Un somni que farà realitat lluny
del nostre país perquè ha decidit cursar estudis de relacions
internacionals i francès en una universitat de fora.
Ha fet la sol·licitud d’accés a cinc universitats diferents i totes l’hi
han acceptat: “Envies el currículum i les notes que els professors
creuen que trauràs aquest curs i els responsables d’admissions
d’aquestes universitats ho valoren”. Amb el vistiplau de les cinc
facultats, ara n’ha de triar dues: “La meva primera opció és la Royal
Holloway de Londres perquè el sistema d’estudis és molt bo i el
departament de relacions internacionals és molt potent. I fan teatre
musical com a activitat extraescolar, que m’apassiona”.
Vila reconeix que s’ha plantejat estudiar aquí, però al final s’ha
decantat per marxar. “Vull fer un màster de diplomàcia i m’exigeixen un
nivell molt alt de francès per fer feines de traducció, i a Barcelona no
podria assolir-lo. Faré tres anys de carrera a Anglaterra i un a França
per perfeccionar aquest idioma”. La família li dóna suport. “Ho veuen
molt bé, consideren que és una bona oportunitat que m’aportarà
experiència internacional i que m’obrirà portes”, remarca la jove
estudiant, que assenyala que “un 88% dels que acaben la carrera allà
obtenen feina”.
El cost econòmic de l’operació és
assumible: “Només m’hauran de pagar l’estada. El govern anglès et deixa
els diners per fer la carrera i els has de retornar amb un interès baix
quan comences a treballar”. El seu no és un cas únic: “La majoria dels
que estudiem a la British School of Barcelona marxem a estudiar fora;
l’excepció són els que es queden”.
També farà les
maletes a l’estiu el Yannick Sztamfater, que estudia al mateix centre:
“La meva família viu a Màlaga i ara m’he traslladat jo sol a Barcelona
i, per tant, ja s’han fet a la idea que estaré uns anys lluny de casa”.
Vol estudiar astrofísica en alguna universitat del Regne Unit amb
l’objectiu de treballar en un futur a l’Agència Espacial Europea. Els
beneficis d’estudiar fora, a parer seu, són que et permet “conèixer
altres cultures i fer amistat amb gent d’arreu del món, tenir una mirada
àmplia practicant altres idiomes”. Els ajuts que ofereixen les
universitats angleses també conviden a marxar. “Totes les facultats
costen unes 9.000 lliures a l’any, però el pagament es pot fer després
d’estudiar i això juga a favor”, sosté aquest alumne, que va néixer a
l’Argentina però que va marxar a Andalusia quan era un nen.
Més opcions de futur
L’Olga Troyano fa només uns mesos que està estudiant dret a Londres. Se
n’hi va anar com un procés natural de la seva formació: “Anant a una
escola anglesa des de petita, continuar els meus estudis a Anglaterra
entrava dins de la lògica”. La crisi que es viu a tot l’Estat també hi
ha contribuït: “Estudiar fora em facilitarà trobar feina en el futur”.
Els avantatges de fer la carrera en un altre país, segons ella, són les
amistats que fas: “Et sorprendries de la quantitat de gent com tu que
hi ha que no parlen el teu idioma ni comparteixen la teva cultura”. La
principal diferència entre estudiar aquí o a fora és el sistema
educatiu. “En algunes carreres, com dret, la disciplina és crucial
perquè només tenim tres hores de classe al dia i la resta de temari
l’has d’estudiar pel teu compte. I no és fàcil posar-s’hi en una ciutat
on tens tantes coses per fer!”
Ara bé, també hi ha
inconvenients: “Les primeres setmanes vivint fora són les més dures
perquè tot és nou i diferent; intimida al principi, però en haver-hi
tants estudiants en la mateixa situació al final tothom acaba fent
pinya”. Trobar un grup de gent amb qui et sentis a gust és la clau de
tot plegat, encara que les universitats porten a terme programes per
afavorir la integració dels estudiants estrangers i els estudiants
munten les seves pròpies societats. No sap si tornarà a treballar a
Barcelona: “Un cop acabi la carrera hauré de quedar-me a Londres a
treballar per pagar els estudis, però després m’agradaria tornar.
Dependrà del panorama econòmic”. Sigui com sigui, Troyano deixa clar que
a Anglaterra “si ets bo i t’esforces, la recompensa paga molt la pena”.
Per afavorir aquesta mobilitat, la British School of Barcelona
organitza des de fa sis anys la Fira d’Universitats Europees, que és
oberta a estudiants de 16 a 18 anys de tota la demarcació de Barcelona i
que permet a l’alumnat i a les seves famílies conèixer els responsables
d’admissions d’universitats d’arreu del món, especialment del Regne
Unit, per decidir on prosseguir els estudis. Amanda Hughes, directora de
la Fira, assenyala: “Fa sis anys que organitzem aquesta fira perquè ens
vam adonar que no hi havia fires locals que orientessin els
estudiants”.
Tot i que en aquesta fira hi participen
universitats privades d’Espanya, Anglaterra i altres països europeus,
també celebren una altra fira amb universitats públiques britàniques i
organitzen visites in situ a aquestes facultats
perquè fills i pares tinguin informació de primera mà. Els processos
d’admissió a les universitats angleses són bastant semblants als d’aquí:
“Les sol·licituds s’envien per correu electrònic i els estudiants
escullen diferents universitats per acabar seleccionant-ne una com aquí,
la principal diferència és que al Regne Unit s’ha de fer abans del 15
de gener mentre que aquí hi ha temps fins a finals de juny”.
La directora de secundària de la British School of Barcelona revela que
les destinacions han anat canviant els últims anys: “Les habilitats amb
els idiomes dels nostres estudiants els obren tantes portes que poden
escollir estudiar en qualsevol continent”. Cada cop hi ha més estudiants
que opten per fer la carrera en un país i el màster en un altre. Els
beneficis d’aquesta experiència, segons ella, són múltiples: “Es tornen
més independents i flexibles perquè han d’aprendre a adaptar-se a noves
cultures i diferents formes de vida”.
Més ajuts
La crisi no disminueix el nombre d’alumnes que marxen fora: “Els
estudiants són conscients que al Regne Unit poden obtenir préstecs per
finançar les seves carreres o beques com si fossin residents al país que
els ajudaran a reduir les despeses que comporta estudiar fora”. En
aquest sentit, Hughes afirma que hi ha una gran varietat de beques que
varien en funció del país, la universitat i curs o carrera escollida:
“Sovint tenen estrictes requisits d’acceptació i dates límit de
sol·licitud, de manera que els estudiants han d’informar-se bé de les
opcions existents. Nosaltres els facilitem cartes de referència perquè
es puguin beneficiar d’aquestes reduccions”.
Una
realitat que contrasta amb els pocs ajuts que concedeix el govern català
a l’hora de treure’s una carrera al nostre país. Només dues de cada deu
universitaris ofereixen d’algun tipus de beca per cursar els seus
estudis. A més, com remarca un estudi recent de l’Observatori del
Sistema Universitari, Espanya no disposa ni de deduccions de l’IRPF ni
de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la
universitat, quan a la majoria d’estats europeus sí que compensen aquest
esforç.
Aquest mateix treball també exposa que
Catalunya és el sisè país europeu amb les taxes universitàries més
altes, només per darrere d’Anglaterra, Irlanda, Eslovènia, Hongria i
Letònia, però amb l’inconvenient afegit que aquí el preu també varia en
funció del rendiment acadèmic. Per acabar-ho d’adobar, l’Observatori
conclou que a Catalunya el preu màxim d’un curs de màster és un 44% més
car que el màxim d’un curs de grau amb un preu mínim de 2.500 euros.
Davant l’augment de les taxes universitàries a casa nostra, de les
poques opcions de trobar feina un cop acabin la carrera i del prestigi
que tenen les universitats europees, cada cop més estudiants catalans
opten per fer els estudis superiors lluny de Catalunya. No només aquells
que van a escoles internacionals com la British School, on ja existeix
una llarga tradició a marxar fora a estudiar. Això explica, a tall
d’exemple, que el nombre d’estudiants de l’Estat que estudien a
universitats franceses hagi crescut un 30% els últims tres anys. Les
convalidacions del pla de Bolonya i un domini més alt d’idiomes juga un
paper clau en aquest desembarcament d’universitaris catalans a facultats
d’arreu d’Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario