Escola de segona oportunitat
Combinar la formació amb la feina per recuperar els alumnes que han deixat d’estudiar, model en alça
XAVIER TEDÓ |
Matemàtiques, educació física i dibuix. Aquestes eren
les tres úniques assignatures que acostumava a aprovar el Juan Diego. “A
3r d’ESO em van fer fora de l’institut per mala conducta perquè no
m’adaptava i tenia problemes amb els professors. Els estudis eren massa
teòrics i no m’interessaven”, explica. Només tenia quinze anys. Després
d’uns mesos d’impàs, es va acollir a través de la Fundació El Llindar
als programes de qualificació professional inicial (PQPI), que s’adrecen
als joves més grans de 16 anys que finalitzen l’ESO sense haver
obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria, per
estudiar mecànica. “Aquest programa m’ha motivat a tornar a estudiar
perquè hi ha molta part pràctica, no tot és teoria com a l’institut:
abans pensava que no servia i ara tinc més il·lusió en el futur perquè
sóc conscient que si no tens estudis és difícil progressar”.
Ara el Juan està fent el curs d’accés als cicles formatius de grau
mitjà per poder estudiar pintura mecànica, l’àmbit que li ha interessat
més del programa que va fer l’any passat: “Haig de treure una nota alta
per accedir-hi, però ho veig factible. Sé que si m’hi esforço podré
dedicar-me a la mecànica. El professorat d’ara es preocupa molt més per
mi, em tracten millor que a l’institut, on es limitaven a impartir la
matèria”.
Un cas similar és el de Nerea Mariño, que
va deixar d’anar a classe a 4t d’ESO: “Els estudis m’anaven molt
malament, vaig aguantar fins al primer trimestre, però no me’n sortia. A
la meva mare sempre li deia que era burra, que no podia seguir el
nivell”. L’assistenta social que l’atenia pels problemes que tenia a
casa li va parlar d’El Llindar i va concertar una visita: “La vida m’ha
canviat moltíssim, abans estava perduda i ara tinc un horitzó”.
Va començar amb un PQPI de perruqueria i estètica, va seguir un segon
curs becada i aquest any té un contracte laboral als matins al centre de
formació i assessorament en imatge personal Cebado - El Llindar, i a
les tardes fa un grau mitjà de perruqueria perquè vol ser estilista. “Si
m’haguessin dit ara fa tres anys que tindria feina i estaria fent un
grau mitjà no m’ho hauria pas cregut”.
Generar ocupació
El Llindar neix el mes de desembre del 2004 amb el projecte Aula
Taller, concebut per ser un espai alternatiu per acollir i educar
aquells adolescents i joves exclosos del sistema educatiu reglat en una
comarca, la del Baix Llobregat, molt castigada per l’abandonament
escolar. El model educatiu de la fundació aposta per recorreguts més
llargs que combinen la formació i la feina. És la denominada escola de segona oportunitat,
que engloba des d’una ESO adaptada fins a itineraris individualitzats
-per incorporar-se si ho volen a la FP- amb horaris flexibles, grups
reduïts i atenció personalitzada d’un tutor de referència que els
orienta en tot el procés.
Amb convenis de
col·laboració amb entitats del tercer sector, l’administració pública i
empreses locals que atorguen beques perquè puguin seguir amb els
estudis, els alumnes poden treballar per posar en pràctica els seus
coneixements en la seva estrena al mercat laboral. Això passa per fer un
treball específic per adaptar els continguts formatius a les
necessitats laborals, especialment de petites i mitjanes empreses.
Però El Llindar ha fet un pas més i ha creat centres de formació, com
el de bellesa en col·laboració amb la cadena de perruqueria Cebado, que
funciona des del 2010. “Una alumna volia fer perruqueria i a través
d’uns amics vaig contactar amb la propietària, Patrícia Cebado, que va
estar d’acord de seguida que hi fes pràctiques. El segon any ja hi va
anar un grup i el tercer vam decidir crear el centre”, apunta Begonya
Gasch, directora d’El Llindar. Una aposta que genera ocupació directa:
“Que tinguem el nostre propi saló de bellesa fa que generem llocs de
treball de manera directa, com amb la Nerea, tot i que també fem serveis
externs a particulars i a residències de gent gran i Cebado també es
queda alumnes que té en pràctiques als seus establiments. Tenim una
borsa de treball important”.
L’èxit de la iniciativa
ha motivat que El Llindar ja prepari per al curs vinent l’obertura d’una
escola de restauració a l’Hospitalet de Llobregat en un espai cedit per
l’Ajuntament, que oferirà servei de bar i restaurant. I que es plantegi
obrir nous centres de formació d’edificació i manteniment d’edificis
-servei que ja ofereixen de manera fixa a l’Institut Provençana de
l’Hospitalet- i també de mecànica.
La formació prèvia
és cabdal per a la professionalització. En aquest sentit, Gasch lamenta
que el PQPI, ara rebatejat per la Lomce sota el nom de programa de
formació i inserció (PFI), tingui una durada tan curta: “Els nostres
alumnes que treballen porten tres anys fent formació, tot i que
l’administració només n’ofereix un, un temps que considerem insuficient.
Amb 1.000 hores és complicat que trobin feina. Nosaltres ampliem
l’itinerari amb beques i formació dual a mida perquè el lloc de formació
sigui l’empresa, que és l’escola mateixa”.
Joves i atur
Les dades de fracàs escolar a Catalunya posen en relleu que queda molt
camí per recórrer. Un 24% dels alumnes abandonen els estudis el primer
any després de l’ESO i un 15% no acaben ni els estudis obligatoris.
Jordi Plana, gerent de serveis d’educació de la Diputació de Barcelona,
remarca: “Hem baixat del 26% al 24% l’últim curs, però la dimensió de la
tragèdia continua sent molt alta i ens mantenim a la cua d’Europa”. Els
programes de segona oportunitat són, a parer seu, un bon instrument per
reduir el fracàs escolar i facilitar la seva entrada al món laboral,
tenint present que els alumnes sense qualificació són els que configuren
el 45% de població juvenil d’entre 16 i 24 anys que ara estan a l’atur.
“Abans deixaven els estudis i es posaven a treballar a la construcció,
però amb la crisi ocupen places i carrers -diu Plana-. Les escoles de
segona oportunitat són una bona alternativa per als estudiants que han
sigut expulsats del sistema educatiu perquè apaivaguen la seva
desafecció cap a la formació”.
El miler d’alumnes que
participen aquest curs en la vintena llarga de programes finançats per
la Diputació representen l’esperança a l’hora d’atenuar aquests
percentatges. Més enllà dels cursos d’accés a cicles formatius de grau
mitjà, Plana posa com a exemple les escoles d’adults per demostrar que
les tendències s’estan revertint: “Si abans estaven plenes d’immigrants,
ara els joves són el col·lectiu més present a les aules, perquè han
assumit que si no es formen no poden accedir al mercat laboral”.
Coincideix amb Gasch que la formació que s’ofereix per als programes
d’inserció hauria de ser més llarga: “Són poques hores per a la
professionalització. Aconsegueixes que es tornin a enganxar al sistema
educatiu perquè després entren a cicles formatius, tot i que tenen
moltes carències socials. Però no hi ha mai prou inversió”.
La directora d’El Llindar avala els beneficis de l’escola de segona
oportunitat: “No valorem el percentatge d’èxit només amb aprovats o
suspesos. El més important és que arriben sense ganes de fer res,
desmotivats, i aquí s’adonen que tenen un futur. Només un 1% abandonen
la nostra formació, perquè la gent no vol fracassar. El que cal és
adaptar la metodologia, repensar el sistema”. Un sistema que impedeix,
segons Gasch, una atenció personalitzada: “És un sistema molt poc
flexible que no acull les particularitats que hi ha en una aula, els
alumnes que necessiten més temps, que van tenir dificultats a primària i
perden el tren, que necessiten un acompanyament subjectiu”, apunta.
A banda de lamentar que els programes de formació no tinguin
continuïtat, la directora d’El Llindar critica que estiguin “subjectes a
la lògica de la subvenció i que s’obri la convocatòria ara al mes de
desembre”: “Així només aconsegueixes deixar penjats tots aquests mesos
els joves que volen tornar a estudiar. El fracàs s’ha de combatre
articulant les bases del sistema d’una altra manera”. Encara que tot
vagi més lent del que voldria, Gasch no pot evitar somriure quan pensa
en algun dels joves que han aconseguit recuperar malgrat tenir-ho tot en
contra. La majoria només necessitaven una segona oportunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario