Esmorzem? Àpats del nord i del sud
El món industrialitzat occidental ha establert els esmorzars ensucrats. A la resta de països estan basats en l’arròs i la fruita
TRINITAT GILBERT |
L’esmorzar és tan bàsic per despertar l’organisme com
diferent segons la cultura de cada país. “Els països occidentals han
acabat prenent esmorzars amb molt de sucre, amb cereals industrials i
massa lactis”, diu la nutricionista i naturòpata Adriana Ortemberg. A
Orient, i també a les zones rurals, la fruita, les verdures, els cereals
de veritat (no els ensucrats industrialitzats), en forma d’arròs
sobretot, són els protagonistes a primera hora del matí.
Un reportatge publicat al diari The New York Times
ho ha demostrat amb fotografies de criatures de tot el món assegudes a
taula davant del seu esmorzar. El rotatiu nord-americà escriu: “Els
americans creuen que les criatures de tot el món mengen cornflakes
i llet amb xocolata, però mengen plats que molts qualificarien
d’estranys”. I conclou que és el món industrial el que creu que les
criatures han de menjar dolç per esmorzar. A la resta del planeta no és
així.
A Burkina Faso, per exemple, les criatures mengen porridge
fet amb mill. Al Japó, arròs i soja. A Jamaica, farinetes fetes amb
plàtan, cacauet i farina de blat de moro. A Nova Zelanda, torrades
untades amb vegemite, una pasta salada feta amb llevat de cervesa. A la Xina, jook,
unes farinetes d’arròs cobert amb formatge de soja, carn i ou. A Cuba,
el Brasil i algun altre país de Llatinoamèrica “n’hi ha que beuen cafè
amb llet per esmorzar”, indica The New York Times.
Començar bé el dia
Sigui com sigui, després de les hores de dejuni de la nit “l’esmorzar
prepara les criatures per afrontar el dia i perquè rendeixin a
l’escola”, explica Josefina Llargués, psicopedagoga, naturòpata,
homeòpata i màster en salut i nutrició. A més de fer un esmorzar
saludable a casa, Llargués també subratlla la importància de compartir
l’àpat amb la família sempre que es pugui. “Perquè és una manera de
començar el dia, de comentar el que es farà, d’aprofitar un moment de
tranquil·litat tots junts”, continua Llargués.
El professor i autor del llibre Prevenir el fracàs escolar des de casa,
Ramon Casals, encara va més enllà i afegeix: “Els alumnes que
comparteixen un o dos àpats en família obtenen més bons resultats
escolars”. Ras i curt.
Així doncs, l’esmorzar ha de
ser familiar. Però, què s’ha d’esmorzar? “Sé que hi ha criatures, i
també adults, a qui no els entra res quan s’acaben de llevar”, reconeix
Ortemberg. Llavors les opcions han de ser els sucs naturals acabats de
fer. Una altra opció és tallar-los trossos petits de fruita de temporada
i col·locar-los dins d’un iogurt. “S’ha d’acceptar que hi ha criatures
que no els entri res al matí; l’important és tenir en compte quins són
els components que hi ha d’haver sempre en un esmorzar i anar-los
repartint en hores diferents del matí”, continua la nutricionista i
naturòpata.
Un cas particular. A Vilanova, per
exemple, el Bernat (8 anys), el Pere (6) i el Pau (1 i mig) Pascual
mengen per esmorzar cada dia llet i cereals. Si van bé de temps, també
fruita. I, si no, amb l’entrepà que menjaran a l’hora del pati tindran
també la peça de fruita. Tots tres esmorzen junts mentre el pare, el
Xavier, i la mare, la Marta, preparen les motxilles.
Ingredients bàsics
Els ingredients indispensables d’un esmorzar han de ser els hidrats de
carboni (cereals), les vitamines, els minerals (les fruites), els
greixos (l’oli, fruita seca), una porció de lacti i les proteïnes
(embotits, per exemple). De manera que, tan bon punt es lleven, si són
dels que tenen l’estómac tancat, pot anar bé un iogurt amb alguns daus
de fruita de temporada. Per a l’hora del pati, serà el moment dels
carbohidrats amb els greixos i les proteïnes (un entrepà amb fruita
seca).
Tant Josefina Llargués com Adriana Ortemberg
sostenen que a l’hora d’atreure les criatures cap a un bon esmorzar és
molt important sorprendre-les i proposar-los opcions diferents. “Entre
mil i una opcions, les premisses sempre han de ser que siguin esmorzars
rics en nutrients i baixos en sucre blanc, farines refinades i greixos
poc saludables”, subratlla Llargués. Els sucres i les farines blanques
refinades cal evitar-los perquè aporten energia immediata, certament
necessària per engegar el dia però que no es manté de manera prolongada
com les farines integrals. A més, el problema de les farines blanques i
també dels sucres és que al cap d’aproximadament dues hores d’haver-los
ingerit se sent necessitat de menjar, i sobretot de menjar dolç.
Com a possibles opcions saludables: 1) una peça de fruita fresca de
l’estació o un suc natural acabat de fer; 2) pa integral amb mel o amb
tomàquet, formatge fresc i germinats o amb mantega de bona qualitat i
dàtils naturals tallats a bocinets per sobre o untat de tahina i
melmelada sense sucre; 3) alguna beguda vegetal d’ametlles, avellanes,
arròs, sèsam, kamut, quinoa...; 4) en lloc de pa integral, també poden
prendre muesli a base de flocs integrals, fruita seca i fruites
dessecades amb beguda vegetal.
A l’hora del pati
l’ideal seria que es fes un esmorzar refrigeri i no el central. Josefina
Llargués torna a fer una enumeració de possibilitats: 1) un petit
entrepà ben sucat amb oli d’oliva verge, tomàquet i alvocat o farcit del
que a la criatura més li agradi i un grapadet de germinats d’alfals,
raves...; 2) orellanes o alguna barreta energètica sense sucre afegit;
3) un plàtan i 4-5 nous. “I, de tant en tant, podem sorprendre’ls amb un
tros de pa de pessic casolà, fet amb ous ecològics i farina i sucre
No hay comentarios:
Publicar un comentario