En sortir de classe, traiem agendes!
Acabada la jornada escolar, moltes criatures tenen l’agenda plena d’extraescolars que permeten quadrar l’agenda familiar entre els interessos dels fills i les necessitats horàries dels pares
LAURA PINYOL |
El setembre és el mes en què tot comença. Comencen les
classes, els cursos, els cicles, les activitats extraescolars... I és el
mes que es posa en marxa el complex mecanisme que pares i mares han
ideat durant setmanes perquè els horaris dels fills s’avinguin amb les
activitats fora d’escola, consensuades o no, amb els horaris d’entrada i
sortida, les anades i vingudes i la conciliació amb les jornades
laborals. Una programació que es mantindrà durant tot el curs.
Temps per a l’esbarjo
Les associacions de mares i pares de les escoles, els ajuntaments,
alguns consells escolars i moltes entitats privades d’àmbits diversos
són les responsables d’oferir bona part dels programes d’activitats que
les famílies poden escollir en el seu entorn geogràfic. Molt sovint les
AMPA són les encarregades de coordinar l’oferta a través d’hores
suplementàries a la mateixa escola o en centres propers. A més a més,
aquestes hores extra sovint serveixen per completar l’horari escolar per fer-lo més compatible amb els horaris de feina.
Així ens trobem que moltes escoles, sense moure’s del centre, posen a
disposició de les famílies activitats per als més matiners (de 8 h a 9
h), per a l’estona del migdia, per completar aquella sisena hora que va
caure o bé a partir de quarts de cinc o les cinc, quan s’acaba l’horari
lectiu. El ventall dóna per a activitats de tota mena, des d’anglès fins
a teatre i dansa, passant per esports i plàstica.
Per la mestra Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i emèrita de
Ciències de l’Educació a la UAB, la canalla “ja passa massa hores
asseguda, amb un llapis i un paper i en silenci” perquè després
d’escola, “després de la seva jornada laboral”, hagin de seguir fent
matèries relacionades amb l’escola, “com anglès”. Per aquesta mestra de
mestres, les activitats extraescolars han de ser “hores de
sensibilització” per aprendre “a través del joc” allò que a l’escola no
es fomenta prou, com la música, la creativitat, l’esport, és a dir,
“l’esbarjo”. A més a més no és bo que aquestes activitats s’allarguin
més enllà de “les set de la tarda”.
Trien ells o nosaltres?
Si les activitats de tarda no han de servir per completar les
assignatures que es fan al col·legi, quin criteri hem de fer servir per
escollir-les? ¿Cal respectar els gustos de cada nen i deixar de banda la
idea d’aprofitar extraescolars que serveixin de reforç per al seu
aprenentatge? El més difícil sempre és l’equilibri: no pot ser que les
tardes s’omplin només d’esport amb l’únic propòsit competitiu, si bé
l’esport és fonamental per relacionar-se, aprendre a treballar en equip i
tenir una vida sana. Es pot fer música i dansa sense que el pes
d’aquestes activitats acabin sent una càrrega d’esforç i saturació per a
qui les fa.
¿I temps per als deures a casa? Per
Comellas, partidària d’eradicar els deures, més val “transmetre
informació relacionada amb la realitat que conceptes genèrics”. És a
dir, si cal fer matemàtiques és millor que comprenguin “la diferència
entre pes net i pes brut dels productes de la compra o els percentatges
de l’IVA que fer fitxes a casa: l’escola no ha de segrestar el temps
familiar”.
Compartir la criança
Tecletes és una entitat associativa de Tarragona que va néixer el 2008
per teixir una xarxa de suport entre mares i pares per intercanviar
informació, eines i recursos amb l’objectiu de conciliar les esferes
laborals, de parella, familiars, socials i culturals amb la vida
quotidiana. Amb aquesta premissa, des de fa uns quants cursos munten una
programació d’activitats permanents que tenen la durada del curs
escolar i que es diferencien dels tallers i cursos que fan de manera
puntual.
Socis i no socis de l’entitat s’acullen a
aquesta modalitat, que ofereix tant activitats més típiques com “estones
de joc en anglès”, com altres de “més especials”, com l’educació
emocional, “un taller de descoberta per fer amb els més petits de la
casa -explica Núria Serrano, una de les impulsores de l’entitat-,
adreçat a nens de tres a sis anys perquè a través de la pintura, la
dansa, la literatura o el teatre estimulin la creativitat, es coneguin,
aprenguin a respectar els altres, a parlar de sentiments i
compartir-los”. El Tecletes balla -els dissabtes- o un taller de
descoberta per fer conjuntament pares i mares amb els més petits de la
casa (0 a 3 anys) són altres de les propostes que organitzen.
“A Tecletes tot es viu com una cosa especial i festiva i no com una
obligació”, diu. Per això el que fa uns anys era un taller de patinatge
en família avui és una “activitat lliure”. “Una tarda a la setmana grans
i petits ens calcem els patins i anem a patinar plegats al far o en un
parc de la ciutat”, explica Serrano. L’espai Tecletes i les seves
propostes, que apleguen un centenar de famílies, barreja la mainada amb
professionals que comparteixin la mateixa “manera d’entendre la criança i
l’educació, basada en el respecte individual, el joc i la descoberta,
el treball en equip i el contacte amb la natura”.
Quadrar agendes
Maria Jesús Comellas assegura que moltes vegades els pares i mares se
senten malament amb les extraescolars perquè tot i carregar l’agenda
dels nens no aconsegueixen conciliar la seva vida laboral amb els
horaris dels seus fills. Per això cal que el temps sigui de qualitat.
“Anar-los a buscar sempre a l’escola i deixar-los a la porta no et fa
més bon pare o mare!”, assegura. De moment les jornades dels pares
sempre seran més llargues que les dels fills, per tant una “solució
-suggereix Comellas- passa per la col·laboració entre famílies per
repartir-se, per exemple, les sortides d’escola un cop per setmana”. És a
dir, “buscar complicitat entre els adults per donar-se suport”. Aquesta
cooperació veïnal, d’amistat, entre grups d’iguals amb dificultats
similars “fa que les criatures també aprenguin a portar-se bé, perquè
formen part d’un col·lectiu, se socialitzen amb altres famílies i acaba
sent un enriquiment personal”.
Aquesta mena de
lleure o acompanyament col·laboratiu és una de les palanques que mou,
precisament, Tecletes. Un projecte que creix i proposa activitats a
mesura que es van presentant les necessitats de les famílies: “A mesura
que anem creixent com a pares i mares i com a nens i fills”, diu Núria
Serrano. I el seu projecte funciona “amb propostes cada any diferents”,
perquè créixer i aprendre ho fan tant grans com petits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario