Cine i TV també eduquen
Pel·lícules, documentals i reportatges poden ser una eina pedagògica més dins de l’aula
AINHOA BOIX |
La primera pel·lícula que va dirigir el cineasta francès François Truffaut va ser Els 400 cops.
Ho va fer el 1959, després d’haver fet dos curtmetratges de ficció més i
poc abans de ser consagrat màxim exponent de la Nouvelle Vague. Però Els 400 cops
és, a més d’un film de culte, el nom que rep el blog que des de fa sis
anys gestiona i dota de continguts el professor de l’Escola Gavina de
Picanya (València) Jordi Orts. En aquesta plataforma online
parla dels certàmens i festivals que tenen les produccions escolars com a
protagonistes, però també del paper educador del mitjà audiovisual fora
i dins de l’aula.
Ho fa amb coneixement de causa.
Des de fa 12 anys i amb ajuda d’un altre mestre de l’Escola Gavina,
dirigeix l’Escola d’Activitats Culturals a la Natura, una activitat
extraescolar que pretén submergir en el món de l’audiovisual els
estudiants de secundària del centre educatiu on treballa. Però aquesta
iniciativa, a diferència d’altres que tenen el cinema com a leitmotiv,
no es conforma a dotar els adolescents dels coneixements necessaris per
crear una peça audiovisual. També té com a objectiu servir de fil
conductor per a altres matèries que no tenen res a veure amb aquest
mitjà. “El que fem és combinar la gravació i creació audiovisual amb
matèries de coneixement del territori i de contacte amb la naturalesa”,
explica el responsable del blog, que recorda també que aquesta manera de
treballar no és exclusiva de l’Escola Gavina.
Són
molts els professors i centres que han vist en el mitjà audiovisual una
estupenda manera d’acostar l’alumnat a conceptes, en principi, tan poc
afins al cinema com la biologia, les matemàtiques o el medi ambient.
Bona mostra d’això la trobem en els curtmetratges que es projecten, any
rere any, en festivals escolars com el Videomat o el Cinema Jove i que,
en molts casos, aborden conceptes matemàtics o tracten problemes
mediambientals.
Eina educativa
Però encara que aquest tipus de peces audiovisuals sorprenguin per la
seva temàtica, i sovint pel seu mestratge, no és necessari esperar el
resultat per adonar-se del paper pedagògic que compleix el mitjà
audiovisual a l’escola. Moltes vegades aquesta funció educadora es
percep durant el procés de creació d’aquestes càpsules audiovisuals,
quan els alumnes han d’enfrontar-se no només al maneig d’una càmera o a
l’edició de les imatges, sinó també a la creació d’un guió. Ho diu Jordi
Orts, que ha vist com xavals considerats mals estudiants aconseguien
posar en pràctica a través de la creació audiovisual competències fins a
aquell moment no demostrades.
Li dóna la raó Ángel
Sanmartín, professor de la Facultat de Filosofia i Ciències de
l’Educació a la Universitat de València i professional lligat a Cinema
Jove des dels inicis d’aquest festival escolar, que el 2015 complirà 30
anys d’història. “Hem trobat nois desnonats del sistema acadèmic i que, a
través d’activitats de creació audiovisual, escrivien els seus diàlegs i
guions. I fer un guió també és tenir domini de la competència
lingüística que exigeix PISA en la seva avaluació”, comenta aquest
docent universitari, que quan parla del rol educatiu del mitjà
audiovisual pensa també en els estudiants com a receptors d’aquest tipus
de contingut tant dins les aules com fora.
I és
que, tant per a Sanmartín com per a Orts, el material audiovisual pot
resultar un recurs molt útil per afermar conceptes estudiats a classe. A
través d’una pel·lícula, diuen, es poden transmetre valors; a través
d’un reportatge o un documental, adquirir coneixements sobre disciplines
tan diverses com història, art o biologia.
Les
úniques limitacions que planteja el contingut audiovisual a l’aula són
el temps i la falta tant de mitjans com de formació d’alguns professors
en aquest camp. Així ho entén la pedagoga i psicòloga Maria Rosa
Buxarrais: encara que reconeix que el mitjà audiovisual ofereix moltes
possibilitats en el camp de l’educació, adverteix que són pocs els
educadors que compten amb els mitjans i recursos necessaris per
integrar-lo a les seves aules.
Noves eines
“Perquè el contingut audiovisual adquireixi un paper rellevant a les
escoles, els professors s’han de formar en aquest sentit, han de veure
de quin material audiovisual en poden treure profit, com el poden
utilitzar i en quines assignatures. Tot això requereix una formació
prèvia del món audiovisual”, comenta aquesta professional, que troba a
faltar l’existència de material audiovisual que s’adapti tant als temps
com a les necessitats pedagògiques que imposa el sistema educatiu
actual. “El que hi hauria d’haver és més contingut audiovisual pensat
per a l’educació”.
I és precisament això el que
Oberta Publishing ha estat fent des de fa anys: estudiar noves maneres
d’ensenyar a uns alumnes, els de la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC), cada vegada més audiovisuals i amb menys temps per dedicar a la
lectura i comprensió de manuals. Ho comenta el director d’aquesta
editorial lligada a la UOC, Lluís Pastor, que parla dels manuals en
format radiofònic, magazín i fins i tot de novel·la amb què aquesta
universitat treballa des de fa alguns anys. També de la nova aposta en
matèria de formació: Timeline, un conjunt de programes que permeten que
els estudiants adquireixin coneixements sobre competències TIC de forma
amena, com si d’un coaching show es tractés.
Pastor explica: “L’èxit és que a la UOC treballem equips de professors,
pedagogs, professionals dels mitjans de comunicació, productores... I
tots ho fem per una mateixa fita”.
Mitjans audiovisuals a casa
“Els mitjans audiovisuals són educatius”. Ho diu alt i clar el docent
Ángel Sanmartín des de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació
a la Universitat de València, on dóna classe a futurs professors i on
recorda que els joves espanyols veuen una mitjana de dues hores i mitja
la televisió, massa perquè aquest mitjà no es tingui en compte com a
element educatiu.
Una idea que comparteix la
psicòloga i pedagoga catalana Maria Rosa Buxarrais. Ella fa anys que
estudia els valors del mitjà audiovisual. “La televisió dels països
reflecteix com és la seva gent. I, a vegades, la televisió que veiem
aquí no ofereix valors positius”. Així, recomana als pares que serveixin
de referent als seus fills i intentin acompanyar-los durant el visionat
de pel·lícules, dibuixos animats i sèries i programes de televisió.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMolt bon artícle. Molt interessant la proposta. Respecte a aquest tema existeix un llibre que es diu CINECLUB. Parla d'un pare que acaba educant al seu fill a partir de les pel.lícules que li fa veure. Val molt la pena.
ResponderEliminarhttp://suite101.net/article/cineclub-educacion-a-traves-del-septimo-arte-a6890