Àpats que eduquen
Carbasses, moniatos, castanyes. Són alguns dels aliments de tardor
que apareixen perquè és el moment en què el cos els necessita. Seguir una dieta saludable i sobretot menjar en família són algunes de les claus de l’alimentació ideal. Els menjars en família poden ser un temps molt educatiu
TRINITAT GILBERT |
“Els sopars són sagrats”, diuen Anna Payet i Joan Roca,
pares de la Marina (11 anys) i el Marc (17). És el moment del dia en
què els quatre es retroben amb tranquil·litat, i junts preparen el sopar
i s’asseuen a taula. “No hi ha ni mòbils ni televisió que pugui
interrompre’ns, perquè dediquem aquesta estona a posar-nos al dia”,
continuen explicant els pares.
I el sopar comença a
la cuina, perquè la Marina i el Marc hi entren per ajudar a fer-lo.
“Posant-nos-hi els quatre és la manera també que surtin temes, que ells
ens expliquin què els ha passat, si tenen deures, si no; sense
adonar-se’n van parlant”.
El Joan, el segon millor cuiner del món segons la revista anglesa Restaurant,
tornarà a treballar després del sopar, que acostumen a acabar cap a les
vuit, quarts de nou com a màxim. “Rebo els primers clients que entren
al restaurant”, diu el pare. “Però ens va molt bé sopar d’hora, a les
set, quarts de vuit, perquè tenim temps per fer una bona digestió i per
dedicar-nos a altres activitats”, afegeix la mare, professora de Cicles
Formatius.
I què sopen? “La prioritat són els
productes de temporada cuinats amb coccions lleugeres, perquè no sigui
pesada la digestió”, diu l’Anna. Ara han començat amb les cremes de
carbassa, que conformen el primer plat. I també amb els bolets. Si no,
amanides, que no falten mai tampoc per als entrants. De segon,
prefereixen peix (sobretot peix blau) que carn, i si és carn, triaran
carn blanca. De postres, fruita de temporada: “Ara s’estan acabant les
figues, però ja hem començat amb les magranes”.
Els
dissabtes al matí el Joan i la Marina són els encarregats d’omplir el
rebost de fruites i verdures. “Anem al mercat de la plaça del Lleó, que
acaba de fer 70 anys, amb les bicicletes”. Anar-hi amb bicicleta forma
part de l’activitat de lleure de pare i filla. “És que les tasques, a
casa, les tenim ben dividides: un para taula mentre un altre prepara
l’amanida i així anar fent”, comenten els pares. I segur que molts
pensareu que qui fa el sopar és el Joan. “Doncs no sempre; justament el
sopar és més tasca meva, però també ens ho anem combinant”, comenta
l’Anna.
Conviure i educar
La pedagoga Anna Ramis indica que menjar en família educa a conviure:
cadascun dels actes quotidians que s’hi fan també conformen una manera
de ser. Coses tan senzilles com veure si tots mengen el mateix i si ho
fan junts o no. O observar si mengen drets o asseguts fent conversa. O
valorar si es preparen plats fàcils per estalviar conflictes o es fan
plats que cal menjar encara que no agradin a tothom.
“Els adults de casa són els responsables de crear i mantenir el bon
clima i les relacions favorables durant els àpats familiars”, afegeix
Anna Ramis. Ara bé, “de cuinar, servir, retirar o netejar en poden ser
coresponsables els fills des de ben petits. I, progressivament, a mesura
que es facin grans, poden anar augmentant les responsabilitats en les
accions de logística”.
Des d’un punt de vista
nutricional hi ha estudis que han aportat dades que asseguren que menjar
en família redueix l’obesitat i també millora el rendiment escolar. El
professor Ramon Casals, autor del llibre Prevenir el fracaso escolar desde casa
(Graó), assegura que preparar una recepta “és una ocasió òptima per
exercitar el mètode i el rigor en el treball”. Per què? Perquè s’ha de
saber llegir i interpretar la recepta, caldrà preparar-ne els
ingredients, ordenar mentalment els passos que caldrà seguir i fer-los
correctament. És a dir, “s’hi desenvolupen moltes de les habilitats que
també es necessiten per a l’estudi. I si es memoritza la recepta encara
molt millor”.
Pel que fa a l’obesitat, és clar que
si tots mengen junts hi haurà més control sobre allò que els petits
mengen i el que no. I també pot ser més fàcil animar-los a tastar plats
nous. Per exemple, a casa de l’Albert Teixidó han aconseguit que la
filla gran, l’Aina (4 anys) s’animi a menjar plats considerats difícils,
com poden ser les verdures, “fent-li veure que és més gran com més
coses menja”. Amb els espinacs, que la nena té entravessats, “li diem
que serà més maca per dins si els menja, i més forta per fora”. Dit amb
altres paraules, busquen les frases còmplices segons el que ella
necessita en cada etapa.
Menjar i comprar
A casa del Joan Roca i de l’Anna Payet han animat els fills a menjar
de tot anant a comprar els aliments al mercat, a cuinar-los i després a
tastar-los amb acompanyaments que els agraden. “Anar al mercat és la
manera que coneguin els aliments de prop”. Per exemple, la verdura,
imprescindible als primers plats, han aconseguit que els agradi amb
salsa de soja o amb olis especiats que poden preparar-se ells mateixos
(un oli amb coriandre i llimona, per exemple). De quètxup, en canvi, no
els en han ofert mai, perquè hi ha moltes alternatives més saludables.
La importància de la ingesta de verdura i hortalisses té un pes cabdal nutricionalment. L’estudi Alsama 2.0. Alimentando la salud del mañana,
elaborat pels doctors Jaime Dalmau, de la unitat de nutrició i
metabolopaties de l’Hospital La Fe de València, i Vicente Varea, de la
secció de gastroenterologia, hepatologia i nutrició de l’Hospital Sant
Joan de Déu de Barcelona, juntament amb Danone Nutricia, ha fotografiat
la societat infantil de l’estat espanyol d’entre 0 i 3 anys, i ha
mostrat com l’excessiva ingesta de proteïnes animals entre 0 i 3 anys
provoca a partir dels 8 i 9, sobretot, que hi hagi sobrepès i obesitat.
A Catalunya, un 29,4% de la població de 3 a 12 anys té obesitat. La
xifra, la recorden la pediatra Anna Gatell, l’infermer Jordi Fernández i
Anna Soldevila, gerent del complex Aquàtic de Vilafranca del Penedès.
Tots tres, junt amb l’equip pediàtric territorial de l’Alt Penedès,
impulsen un programa per reduir els índexs de sobrepès i obesitat
infantils.
Activitat física
Una de les activitats que promouen és oferir a les criatures amb poca
activitat física la possibilitat d’accedir a un gimnàs en companyia dels
seus cuidadors. O participar en la primera Cursa Solidària Familiar
Activa’t, que se celebra aquesta tarda a Vilafranca del Penedès ( www.icspediatriaaltpenedes.wordpress.com).
L’infermer Jordi Fernández afegeix que les criatures tenen mals hàbits
alimentaris perquè els pares també els tenen, i “curiosament en tenen
per desconeixement”. L’equip pediàtric els fa pedagogia i els explica
que han de menjar de tot, de manera variada i sobretot productes de
temporada. “No prohibim cap aliment, però els diem què és millor”.
D’aquesta manera “hem aconseguit retirar la brioixeria industrial i els
sucs ensucrats del pati de les escoles, per exemple”.
Una de les sis classes que l’infermer pediàtric fa a l’any per les
escoles de Vilafranca és per parlar-los sobre els aliments de temporada.
“Els recordo que si mengen productes de temporada i locals també cuiden
el planeta. I si ho mengem quan toca és quan serà més bo”. Si a l’estiu
tenim síndria és perquè l’organisme la necessita, perquè està carregada
d’antioxidants que ens defensen dels rajos solars. I si a la tardor
tenim carabasses i castanyes és perquè el cos es prepara per al fred que
s’acosta. La natura és sàvia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario