Tot un món dins la tauleta
ARTICLE DIARI ARA.Dissabte 22/3/2014
Entre els 2 i els 3 anys moltes criatures accedeixen de manera habitual a l’‘smartphone’ o la tauleta dels seus pares.
A més, el 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys s’han descarregat
alguna aplicació mòbil. Són nadius digitals La canalla del segle XXI
arriba amb una tauleta sota el braç
MÒNICA L. FERRADO |
L’Eloi té tres anys. Avui ha convidat a casa seva la
seva companya de classe, la Laura. Quan entren a casa, el primer que fa
és ensenyar-li un trepant i un martell que agita sense parar, fent molt
de soroll. Seria un perill públic si no fos perquè les dues eines són de
plàstic. No paren. “¿Els hi ensenyes la tablet de la família?”,
proposa la mare de l’Eloi. El nen sap perfectament on es guarda:
assenyala una prestatgeria de casa ben alta, on no hi pot arribar si no
és demanant-t’ho als pares. Mentre el Miquel Àngel, el pare, l’hi baixa,
els nens fan saltirons impacients. Quan l’Eloi la té a les mans, se’n
va corrents al sofà, com si portés un gran tresor. El segueix una petita
comitiva, la Laura i la seva germana gran, la Raquel, que té 6 anys.
Tots tres es transformen. Davant la pantalla, no mouen ni una pestanya.
“Acaba de descobrir una cosa nova, el Tutitu, amb un tren, en anglès, i
li encanta”, explica la Rebeca, la seva mare. L’Eloi mira sobretot
dibuixos. La Raquel, més gran, ja utilitza aplicacions d’Edu365.cat i
busca coses que li interessen, com la cançó que van interpretar per
Carnaval. “Quan nosaltres érem petits, si volíem saber alguna cosa la
buscàvem a l’enciclopèdia, i potser no hi era”, recorda la mare, que
elogia el que el dispositiu aporta però també els dosifica el temps
davant la pantalla.
Creixement imparable
L’expansió de la connectivitat mòbil, a través dels telèfons
intel·ligents i les tauletes, és un fet. El 2013 es van vendre a tot
Espanya 7 milions de tauletes. Segons l’estudi Menores de edad y connectividad en España,
que compta amb el suport de la Comissió Europea, entre els 2 i els 3
anys ja són moltes les criatures que accedeixen de manera habitual al
mòbil o la tauleta dels seus pares. L’entorn de les aplicacions mòbils,
les aplis, també s’ha convertit en un bon negoci infantil. El 92,5% dels
menors d’entre 11 i 14 anys se n’han descarregat algun cop, indica el
mateix estudi.
Com ha passat de manera tradicional
amb el món de les pantalles, sigui la televisió o l’ordinador, hi ha
veus que alerten sobre el risc que aquests dispositius facin els nens
més passius o els aïllin. Ara bé, la portabilitat i la connectivitat
trenquen amb aquests tòpics. Els pares també dubten sobre a quina edat
és convenient que els nens comencin a utilitzar els dispositius mòbils.
“Sóc dels més optimistes que trobareu: el tema no és quan han de
començar a utilitzar-los, si no quan els podem deixar sols fent-ho,
perquè cal estar amb ells”, explica Dolors Reig, psicòloga social
especialitzada en educació i xarxes, i coautora de l’informe de
Telefónica Els joves a l’era de la hiperconnectivitat, tendències, claus i mirades.
Un dels fets diferencials d’aquests dispositius és que els donen una
gran oportunitat d’aprendre a aprendre. “Viuen en un món en què el feedback
és més important que mai, estan exposats a molts estímuls informatius, i
que des de ben petits aprenguin a gestionar aquesta gran càrrega
informativa, a ser actius, és molt positiu”, diu Reig, que, d’altra
banda, també creu que és molt important que no deixin de fer activitats
com ara esport, escriure o altres extraescolars.
Entreteniment digital
A la tauleta el nen es veu obligat a triar els continguts. “Però és
l’adult qui millor li pot ensenyar a aplicar el criteri. En el seu temps
de lleure, triar jocs i vídeos el pot ajudar a desconnectar”, afirma la
psicòloga Dolors Reig. N’hi ha de tot tipus, de bons i de dolents. La
clau és ajudar-lo a triar amb criteri. Hi ha aplis molt atractives que
combinen lleure i educació. Segons el terme anglosaxó, es tracta d’e dutainment (educar mentre s’entreté).
“Quan toques, veus, sents i fas aprens més”, afirma Gemma Malet, cap
de projecte de La Factoria, una empresa ubicada a Cabrianes (Bages),
present també a Alemanya i als Estats Units. Ha desenvolupat una de les
aplicacions per a nens de 6 a 8 anys més destacades per Apple i traduïda
a 20 idiomes, Kids Planet Discovery, que permet jugar i aprendre
geografia al mateix temps. Una altra de les seves creacions més
destacades és l’aplicació MakerPF, que permet que nens i adults
desenvolupin els seus propis continguts. “Ensenya al nen a fer un
discurs amb les noves tecnologies que trenca la idea del llibre com a
únic vehicle narratiu”, explica Malet.
La ‘tablet’ entra a classe
Des de P-3 fins a acabar primària, tots els alumnes de l’Escola Jacint
Verdaguer de Castelldefels tenen la seva tauleta. Als més petits, igual
que aprenen a penjar l’abric o a cordar-se les sabates, també se’ls
ensenyen les rutines més bàsiques relacionades amb la tablet : a
cuidar-la, a carregar la bateria i a anar amb compte de no trencar-la. A
partir d’aquí, els professors els ajuden a fer servir les seves
primeres aplicacions, per aprendre colors, formes o el món animal, entre
moltes altres coses. “Comencen des de petits perquè és important
mantenir una línia d’escola i perquè vagin evolucionant, però aprenen
molt ràpid. Cal tenir en compte que molts ja tenen el referent de l’smartphone
o la tauleta a casa”, explica Glòria Ruiz, directora de l’Escola
Pública Jacint Verdaguer, que té una sola línia. Els pares paguen
l’aparell, però el cost és l’equivalent al que altres escoles paguen
pels llibres. Encara que substitueixi els llibres de text, no vol dir
que no toquin paper. “No eliminem materials, si no que sumem, també
tenen lectures en format paper o treballen la grafomotricitat”, explica
Ruiz.
Tots els materials dels projectes que
treballen a classe estan al núvol i es gestionen a través d’una
plataforma a la qual tenen accés alumnes i professors. “El concepte del
mestre com a transmissor de continguts és part del passat”, afirma
Francesc Morillas, mestre de l’escola. “Els alumnes són els
protagonistes actius, a P-4 i P-5 ja saben com fer les seves pròpies
cerques”, explica Morilles. Lluny del tòpic que relaciona pantalles amb
passivitat, “els alumnes estan més quiets quan miren la llibreta que
quan treballen amb la tauleta, perquè precisament es tracta d’un
dispositiu que els permet moure’s”, afegeix. Per exemple, a classe de
matemàtiques, quan estudien els angles, utilitzen una aplicació amb la
qual ells mateixos fan fotografies en què poden trobar tot tipus
d’angles i formes geomètriques. Un cop han assenyalat els angles que hi
ha a la seva foto, la pengen al núvol, on els professors poden veure i
avaluar els treballs dels alumnes. A més, com que hi ha pissarres
electròniques, fins i tot poden projectar el que han fet per ensenyar-ho
i explicar-ho a la classe. “Es potencia molt que sàpiguen exposar els
seus treballs i els seus criteris”, diu Ruiz.
Dos
reptes són la seguretat de les dades del propi alumne i evitar que la
tauleta es converteixi en un element de distracció durant la classe. “No
poden sortir del domini de l’escola ni de les aplicacions a les quals
els donen accés”, explica Morillas. En tot moment el professor pot tenir
accés a l’aparell de cada un dels alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario