sábado, 8 de marzo de 2014

APRENDRE A L'HORA DE DINAR







L’Enric baixa al menjador uns minuts abans de l’hora de dinar. Com a cap de taula, és l’encarregat de posar correctament els coberts a banda i banda del plat, col·locar els gots i els tovallons i seure al seu lloc mentre espera que arribin els altres alumnes. Durant el dinar ha de supervisar que els seus companys utilitzin els coberts en ordre cronològic, que mengin amb la boca tancada i sense fer soroll, que no s’aixequin de la cadira i que s’eixuguin la boca abans i després de beure aigua. Si té algun problema ho comunicarà al Xavi, el representant de la seva classe, que, al seu torn, ho transmetrà a l’Alexandra, la representant general del menjador.
A l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona l’hora de dinar és un dels moments més importants del dia. Un espai distès i de relació social on els alumnes posen en pràctica hàbits, rutines i normes de comportament per aprendre a “saber estar” en qualsevol context fora de l’àmbit escolar: “L’estona de menjador no és un servei que oferim als pares, sinó que està integrat dins el projecte educatiu del centre. El tenim molt ben definit -explica Carles Suero, el director de l’escola-. Aprofitem aquest temps perquè l’alumne desenvolupi totes les competències transversals que durant les hores lectives no pot posar en pràctica”, afegeix.
I és que a la Pere Vergés el menjador és l’àgora, la plaça pública, on passen les coses importants. Un espai que cuida tant el fons com la forma i on es té especial atenció per l’estètica: “El senyor Pere Vergés, pedagog, sempre deia que abans de ser savi s’ha de ser persona -apunta Maria Assumpció Llagostera, coordinadora de primària-. Per això aquí l’estètica del dinar és molt important”, afegeix. I aquesta sensibilitat és present en múltiples detalls: els tovallons i les estovalles són de roba, els alumnes aprenen a pelar la fruita amb forquilla i ganivet, s’ha de seure correctament a taula (amb les dues mans sobre la taula i l’esquena recta), els menjars tous (croquetes, truita, llegum o pasta) s’acompanyen amb un bocí de pa que s’ha trencat prèviament amb les mans, i s’ha d’entrar al menjador pentinat i amb les mans netes.
Són tants els aprenentatges que l’alumne assoleix que les hores de menjador adquireixen la mateixa rellevància que una estona lectiva curricular: “Qui té un càrrec de representant de menjador està treballant les seves capacitats de lideratge, perquè té una responsabilitat que no pot obviar, i qui és cap de taula ha de treballar un vessant de servei i humilitat per aconseguir que als seus companys no els falti res”, apunta Suero. Un altre tret distintiu és que són els mateixos tutors els que dinen amb els alumnes: “Això és altament beneficiós per als adolescents perquè el tutor conviu amb ells i, per tant, aconsegueix coneixe’ls una mica millor. I com més bé els conegui, més aprendran els alumnes dins l’aula”.
Com a àgora de l’escola, el menjador també és l’espai on es treballen les festes i les tradicions populars, ja sigui llegint un poema en veu alta abans de començar l’àpat o amb el mateix menú.
Tast ecològic
A l’Escola Can Besora de Mollet del Vallès avui per dinar hi ha trinxat de bleda, carbassa i patata amb sèsam torrat; lasanya de llenties i blat forment amb beixamel, i un iogurt de postres. Una opció potser arriscada per a un menú escolar però que els alumnes accepten i es mengen sense cap problema. Quan els parlen de “blat forment” els més petits no s’estranyen. Saben que és de Cal Pauet, una masia entre Solsona i Berga, al Berguedà, on fa anys van decidir cultivar-lo per recuperar blats antics i amb més nutrients. També saben que el seu principal ús és la farina, que serveix per fer pa, però que ells se’l mengen escairat, com si fos un arròs: “El blat forment ha estat un dels aliments que hem treballat com a protagonista del mes. Per això el coneixen tant”, explica la coordinadora de menjador del centre.
El producte -ja sigui peix, verdura, fruita o un tipus de blat-és l’eix del projecte educatiu del menjador d’aquest centre públic, que des de fa quatre anys ha apostat per elaborar un menú a partir d’ingredients frescos, ecològics, de proximitat i de temporada. “El taller de l’ingredient ens permet treballar molts vessants: des de la proximitat del producte (d’on prové, qui l’ha collit, com ens ha arribat a la cuina de l’escola) fins a la seva temporalitat i estacionalitat (en cas que sigui una verdura o fruita), passant per la forma, l’olor i la textura que té o les maneres com el podem cuinar”, afegeix.
El menú, que subministra l’empresa de menjadors escolars ecològics Ecomenja, es basa en la dieta mediterrània -a partir del cereal, el llegum i la verdura- i aposta per coccions respectuoses amb els aliments per tal de garantir el màxim de nutrients. Ja sigui una hamburguesa de conill, un cuscús amb verdures, un lluç fresc al forn o una truita d’espinacs amb amanida, són pocs els nens que no s’acaben el que els posen al plat: “Els encanta el peix, i tot el que tenim és fresc! Els nens aprenen a distingir els tipus de peix i a identificar les espines, sempre sota la supervisió d’un monitor”, diuen.
De temporada
L’Escola Can Besora va ser un dels primers centres on Ecomenja va començar a incorporar un menú amb producte ecològic i de proximitat. Sandra de Castro, formadora i supervisora de monitoratge de l’empresa, destaca l’evolució que han fet els alumnes pel que fa al coneixement i l’interès pel menjar ecològic i de proximitat: “Al principi els nens rebutjaven els productes que no coneixien. A poc a poc i gràcies a la formació pedagògica de l’equip de monitors i de l’equip de cuina hem aconseguit que mengin a gust i valorin la qualitat d’aquest menú en favor del seu propi desenvolupament”, explica.
“Treballem amb un 95% de producte ecològic i un 60% de proximitat, amb voluntat que aquest percentatge creixi en un futur -explica Joan Maria Ribas, xef i responsable d’Ecomenja-. Cada centre té el seu pagès de proximitat, cosa que permet als alumnes treballar la procedència del producte, la seva estacionalitat, etc.”, afirma.
Des de 9Natural Cuina, una empresa de gestió de servei de menjador amb producte de proximitat i ecològic, Joan Vides i Núria Ripoll aposten per la mateixa filosofia pedagògica: “Eduquem per alimentar persones, perquè els alumnes adquireixin hàbits saludables que els beneficiaran en un futur -explica Ripoll-. Aprenen a tastar nous sabors i textures, adquireixen hàbits saludables, es familiaritzen amb la procedència dels aliments, i tot plegat sense intermediaris, tractaments químics, pesticides ni herbicides”, conclou.

1 comentario:

  1. article de Gemma Castanyer, del diari ARA,suplement Criatures.

    ResponderEliminar