L’Enric baixa al menjador uns minuts abans de l’hora de
dinar. Com a cap de taula, és l’encarregat de posar correctament els
coberts a banda i banda del plat, col·locar els gots i els tovallons i
seure al seu lloc mentre espera que arribin els altres alumnes. Durant
el dinar ha de supervisar que els seus companys utilitzin els coberts en
ordre cronològic, que mengin amb la boca tancada i sense fer soroll,
que no s’aixequin de la cadira i que s’eixuguin la boca abans i després
de beure aigua. Si té algun problema ho comunicarà al Xavi, el
representant de la seva classe, que, al seu torn, ho transmetrà a
l’Alexandra, la representant general del menjador.
A
l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona l’hora de dinar és un dels
moments més importants del dia. Un espai distès i de relació social on
els alumnes posen en pràctica hàbits, rutines i normes de comportament
per aprendre a “saber estar” en qualsevol context fora de l’àmbit
escolar: “L’estona de menjador no és un servei que oferim als pares,
sinó que està integrat dins el projecte educatiu del centre. El tenim
molt ben definit -explica Carles Suero, el director de l’escola-.
Aprofitem aquest temps perquè l’alumne desenvolupi totes les
competències transversals que durant les hores lectives no pot posar en
pràctica”, afegeix.
I és que a la Pere Vergés el
menjador és l’àgora, la plaça pública, on passen les coses importants.
Un espai que cuida tant el fons com la forma i on es té especial atenció
per l’estètica: “El senyor Pere Vergés, pedagog, sempre deia que abans
de ser savi s’ha de ser persona -apunta Maria Assumpció Llagostera,
coordinadora de primària-. Per això aquí l’estètica del dinar és molt
important”, afegeix. I aquesta sensibilitat és present en múltiples
detalls: els tovallons i les estovalles són de roba, els alumnes aprenen
a pelar la fruita amb forquilla i ganivet, s’ha de seure correctament a
taula (amb les dues mans sobre la taula i l’esquena recta), els menjars
tous (croquetes, truita, llegum o pasta) s’acompanyen amb un bocí de pa
que s’ha trencat prèviament amb les mans, i s’ha d’entrar al menjador
pentinat i amb les mans netes.
Són tants els
aprenentatges que l’alumne assoleix que les hores de menjador
adquireixen la mateixa rellevància que una estona lectiva curricular:
“Qui té un càrrec de representant de menjador està treballant les seves
capacitats de lideratge, perquè té una responsabilitat que no pot
obviar, i qui és cap de taula ha de treballar un vessant de servei i
humilitat per aconseguir que als seus companys no els falti res”, apunta
Suero. Un altre tret distintiu és que són els mateixos tutors els que
dinen amb els alumnes: “Això és altament beneficiós per als adolescents
perquè el tutor conviu amb ells i, per tant, aconsegueix coneixe’ls una
mica millor. I com més bé els conegui, més aprendran els alumnes dins
l’aula”.
Com a àgora de l’escola, el menjador també
és l’espai on es treballen les festes i les tradicions populars, ja
sigui llegint un poema en veu alta abans de començar l’àpat o amb el
mateix menú.
Tast ecològic
A l’Escola Can Besora de Mollet del Vallès avui per dinar hi ha
trinxat de bleda, carbassa i patata amb sèsam torrat; lasanya de
llenties i blat forment amb beixamel, i un iogurt de postres. Una opció
potser arriscada per a un menú escolar però que els alumnes accepten i
es mengen sense cap problema. Quan els parlen de “blat forment” els més
petits no s’estranyen. Saben que és de Cal Pauet, una masia entre
Solsona i Berga, al Berguedà, on fa anys van decidir cultivar-lo per
recuperar blats antics i amb més nutrients. També saben que el seu
principal ús és la farina, que serveix per fer pa, però que ells se’l
mengen escairat, com si fos un arròs: “El blat forment ha estat un dels
aliments que hem treballat com a protagonista del mes. Per això el
coneixen tant”, explica la coordinadora de menjador del centre.
El producte -ja sigui peix, verdura, fruita o un tipus de blat-és
l’eix del projecte educatiu del menjador d’aquest centre públic, que des
de fa quatre anys ha apostat per elaborar un menú a partir
d’ingredients frescos, ecològics, de proximitat i de temporada. “El
taller de l’ingredient ens permet treballar molts vessants: des de la
proximitat del producte (d’on prové, qui l’ha collit, com ens ha arribat
a la cuina de l’escola) fins a la seva temporalitat i estacionalitat
(en cas que sigui una verdura o fruita), passant per la forma, l’olor i
la textura que té o les maneres com el podem cuinar”, afegeix.
El menú, que subministra l’empresa de menjadors escolars ecològics
Ecomenja, es basa en la dieta mediterrània -a partir del cereal, el
llegum i la verdura- i aposta per coccions respectuoses amb els aliments
per tal de garantir el màxim de nutrients. Ja sigui una hamburguesa de
conill, un cuscús amb verdures, un lluç fresc al forn o una truita
d’espinacs amb amanida, són pocs els nens que no s’acaben el que els
posen al plat: “Els encanta el peix, i tot el que tenim és fresc! Els
nens aprenen a distingir els tipus de peix i a identificar les espines,
sempre sota la supervisió d’un monitor”, diuen.
De temporada
L’Escola Can Besora va ser un dels primers centres on Ecomenja va
començar a incorporar un menú amb producte ecològic i de proximitat.
Sandra de Castro, formadora i supervisora de monitoratge de l’empresa,
destaca l’evolució que han fet els alumnes pel que fa al coneixement i
l’interès pel menjar ecològic i de proximitat: “Al principi els nens
rebutjaven els productes que no coneixien. A poc a poc i gràcies a la
formació pedagògica de l’equip de monitors i de l’equip de cuina hem
aconseguit que mengin a gust i valorin la qualitat d’aquest menú en
favor del seu propi desenvolupament”, explica.
“Treballem amb un 95% de producte ecològic i un 60% de proximitat, amb
voluntat que aquest percentatge creixi en un futur -explica Joan Maria
Ribas, xef i responsable d’Ecomenja-. Cada centre té el seu pagès de
proximitat, cosa que permet als alumnes treballar la procedència del
producte, la seva estacionalitat, etc.”, afirma.
Des
de 9Natural Cuina, una empresa de gestió de servei de menjador amb
producte de proximitat i ecològic, Joan Vides i Núria Ripoll aposten per
la mateixa filosofia pedagògica: “Eduquem per alimentar persones,
perquè els alumnes adquireixin hàbits saludables que els beneficiaran en
un futur -explica Ripoll-. Aprenen a tastar nous sabors i textures,
adquireixen hàbits saludables, es familiaritzen amb la procedència dels
aliments, i tot plegat sense intermediaris, tractaments químics,
pesticides ni herbicides”, conclou.
article de Gemma Castanyer, del diari ARA,suplement Criatures.
ResponderEliminar